Home / Articoli / Università e Ricerca / Universidade: Stem, metades piseddas interessades respetu a mascros
Unica Radio App

Universidade: Stem, metades piseddas interessades respetu a mascros

Skuola.net, serbint iscientziados e matemàticos ma pagos s’iscrient a sos corsicanos stem

Sa timoria de non nos la fàghere. Cun probabilidade est custu su frenu majore, nessi in sa conca de sos piseddos, chi impedit a sas làureas gai naradas STEM (acrònimu chi indicat sas disciplinas tècnicu-sientìficas) de s’impònnere subra larga iscala. Nointames chircas e anàlisis indichent custos cursos comente a sa printzipale fonte de ocupatzione in sos annos a bènnere. Est cantu istupat de una reghente chirca giuta dae Skuola.net in collaboratzione cun Fundatzione Tim – in unu campione de ultres 10mila piseddos de iscolas mèdias e superioras – in ocasione de sa partèntzia de s’UniStem Tour, unu progetu biennale de su Tzentru UniStem de s’Universidade de sos Istùdios de Milanu e Fundatzione TIM chi bolet acurtziare sos istudiantes imbenientes a su diploma a sas disciplinas STEM, gràtzias a s’adòbiu cun nùmenes illustres de su panorama sientìficu italianu. Prus pagu de 2 istudiantes subra 10 (su 18%) bident, difatis, in su pròpiu benidore cun assoluta tzertesa s’iscritzione a una facultade STEM.

Sos àteros? su 16% contina a tènnere aficu in sas làureas sotziu-umanistiche, su 10% at a optare pro una formatzione in àmbitu sanitàriu, su 14% pensat de abbandonare sos istùdios a pustis de su diploma. Solu calicunu de cussu 42% chi si decrarat indetzisu diat pòdere rinfoltire l’ischierat de sos ‘tècnicos’. Non si trata, comente a si diat pòdere immaginare, de sèberos ligados a s’indiritzu iscolàsticu printzipiadu sinora: bastet pensare chi isulende sos istudiantes de sos istitutos tècnicos – in manera majore botados a sas STEM – su datu àrtziat de pagu (20%). Pro ite s’elementu determinante est unu àteru: su rendimentu iscolàsticu. Chi tenet un’ òtima mèdia resurtat meda de prus segugiadu dae sas làureas sientìficas: tra chi, a esèmpiu, nàvigat tra su 8 e su 9 sa mira cara a sas STEM arribbat a su 22%. Prus si salas, prus custa punna est cunfirmada: no a casu sègudat su cùcuru suo (27% de benidoras matrìculas STEM) tra chi tenet una pagella immacolata, cun sa mèdia tra su 9 e su 10. Est comente chi sos àteros, non sentinde·si prontos a afrontare esàmenes sena duda complessos, rinuntziarent in antis àncoras de nche proare. Sa crae, craru, est su modu in cale s’afrontat mescamente una matèria: sa matemàtica, base de ogni facultade STEM. Su raportu istrintu tra sos votos artos e sos percursos universitàrios tècnicos si cunfirma fintzas intrende in su coro de sas seberadas, in sa distributzione tra sos vàrios ramos de cales s’assentant sas STEM.

Sos corsicanos prus ostici (segundu sa pertzetzione comuna) sunt in manera majore adobbados dae sos prus istudiosos. In generale, difatis, sos sèberos sunt sas sighentes: su 31% pensat de fàghere Ingegneria, su 28% de andare in diretzione de sas sièntzias naturales (Biologia, Chìmica), su 27% at postu in su mirinu una làurea de àrea in manera pura tècnica (Informàtica, Architetura, etc.), solu su 13% at a proare a fàghere Matemàtica o Fìsica. Ma, pro chi eccelle a iscola, sos echilìbrios càmbiant: tra chi tenet noe o addiritura deghe, unu de bator (25%) de sos istudiantes STEM de cras at a seberare pròpiu matemàtica o fìsica. A su contràriu, chi stenta ma bolet lu matessi giogare sa carta STEM, s’orientat cara a disciplinas cunsideradas prus pagu impossìbiles: tra chi tenet votos in pessu chi sufitzientes, 1 subra 3 at a fàghere informàtica o architetura.

Printzipiare unu percursu tècnicu, però, est fintzas unu sèberu de coro. Sa passione est sa chi moet sos duos de tres – su 67% – de chi at giai detzìdidu chi at a intentare custu caminu a pustis de su diploma. Medas de mancu (14%) sos chi l’ant a fàghere pro agatare prus a discansu traballu. Marginales totu sos àteros istìmulos, comente a sas aspetativas de sos genitores, sos cussìgios de sos professores, sos resurtados de sas proas de orientamentu o sos sèberos de sos amigos. Pro calicunu paret belle una missione, un’èsitu naturale. Su si cumprendet de sas abitùdines issoro: su 34% de sos aspirantes istudiantes STEM, a esèmpiu, consulta s’ispissu sitiados o video subra Internèt pro cumprèndere mègius sos fenòmenos fìsicos, chìmicos e naturales (sa mèdia de s’intreu campione si firma a su 25%). Gai fintzas in sas retzes sotziales, ue belle 1 subra 5 si sofferma mescamente subra càbidos de caràtere didàticu (contra unu mìseru 9% de mèdia). Su 29%, imbetzes, a gherra si perdet documentàrios e programmas de aprofundimentu sientìficu (sa mèdia, fintzas inoghe, est in manera detzisa prus bassa: 20%), mentras a su 16% gèniat fàghere esperimentos (a cherbeddos de una mèdia de su 10%).

Francesco Renga Tour 2019

About redatzione sardo

redatzione sardo
Redatzione chi s'òcupat de sas notizias in limba sarda in su portale. Cultura, eventos, tzìnemas, ispetàculu e teatru sunt sos argumentos tratados.

Controlla anche

Ritorna la IDeAS Summer School: protagonista la fisica moderna e contemporanea

In programma dal 17 al 20 settembre una serie di seminari tenuti da giovani ricercatori …

Rispondi

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.

%d blogger hanno fatto clic su Mi Piace per questo: