Alexa Unica Radio
famiglia sarda

Sa Carta de Logu: lege fundamentale de Sardigna

Leonora  de Arborea aiat  promulgadu sa Carta de Logu pro su Giuigadu de Arborea

Sa potestade legislativa de sa Sardigna no est cumintzada in su 1948, cun s’autonomia ispetziale. Su Rennu de Sardigna, infatis, at tentu una lege totu sua, iscrita in sardu, fintzas a su 1827. Est sa Carta de Logu, promulgada dae Leonora de Arborea in su 1392. Su 16 de ghennàrgiu de su 1827 (prus de unu sèculu dae cando su Rennu fiat coladu a sos Savojas) l’ant sustituida cun su Codice Feliciano, iscritu in italianu.  Belle gasi, su territòriu de Sardigna  at mantesu pro 20 annos una ispetzifitzidade legislativa sua: su Còdighe nou, infatis, s’aplicaiat petzi in su Rennu, ma no in sos Istados de terra firma  (Printzipadu de Piemonte ,   Ducadu de Savoja,   Contea de Nizza e de Asti,   ducadu de Aosta,   marchesadu de Monferrato,   sennoria de Vercelli,   marchesadu de Saluzzo,    Ducadu de Genova).

Totu est cambiadu cun sa Fusione perfeta de su 1847: su “Codice Feliciano”  l’ant abrogadu e sunt intrados in vigore sos còdighes giai emanados pro sos Istados continentales: su “Codice Civile” de su 1837, su “Codice Penale” de su 1839, su “ Codice Militare” de su 1840, su “Codice di Commercio” e su “Codice di Procedura” de su 1842 (cfr. F.C. Casula, Il Grande Inganno, Carlodelfino editore, 2010, p. 80)

 Leonora  de Arborea aiat  promulgadu sa Carta de Logu pro su Giuigadu de Arborea comente versione atualizada e ismanniada de sa Carta chi aiat giai emanadu su babbu Marianu 4 (13171375) e  chi l’aiat modificada su frade Ugone 3 (13371383).

A pustis de sa cunchista catalana de su Giuigadu, in  su 1421 Alfons  el Magnànim,  in sa  sede de su parlamentu in  Casteddu,  at cunfirmadu sa Carta  e nd’at ispainadu s’aplicatzione a totu s’ìsula.

Sos cuntenutos de sa Carta de Logu

Custa Carta tenet un’importàntzia manna pro sos istùdios de  deretu in generale. B’at  normas de còdighe tzivile e penale, e b’at fintzas normas  chi diant pòdere  costituire una casta de còdighe rurale;  duncas tenet un’articulatzione chi at cumbintu prus de unu giurista a l’incuadrare, cunsiderende s’interdisciplinaridade sua e su mentovu de cuntzetos de valore generale, in s’istùdiu de su deretu costitutzionale.

S’esigèntzia de sa codificatzione  benit  dae sa  legislatzione chi bi fiat in Sardigna in sos primos sèculos de su millènniu, costituida pro su prus  dae regulamentos editales episòdicos e, comente in aterue, cunditzionada meda dae sa prevalèntzia de sos usos. De sa situatzione de in antis, a nàrrere su beru, b’at pagos documentos; meda de su chi ischimus  essit dae s‘anàlisi de atos, pro su prus, cuntratuales (comente, pro nàrrere,  in sos Condaghes).  Sa Carta, duncas,  est una base bona meda pro s’istùdiu istòricu, etnològicu e linguìsticu de sa Sardigna de s’ Edade Mèdia.

Ma b’at de pònnere in craru mescamente sa modernidade de custa codificatzione.  Sa Carta, infatis, est una tapa de importu pro s’atuatzione de un’ “istadu de deretu“,  est a nàrrere de un’istadu  in ue totus semus obligados a s’osservàntzia  e a su rispetu  de sas normas giurìdicas, tenende  contu de su cuntzetu  de  sa connoschibilidade  de sa norma: gràtzias a sa  Carta, infatis,   totu sos tzitadinos e totu sos istràngios teniant sa possibilidade  de connòschere cun seguresa de deretu sas normas e sas cunseguèntzias relativas. E non est de badas chi custa lege est abbarrada in vigore fintzas a belle duos sèculos a como.

About redatzione sardo

Redatzione chi s'òcupat de sas notizias in limba sarda in su portale. Cultura, eventos, tzìnemas, ispetàculu e teatru sunt sos argumentos tratados.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato.