Unica Radio App
tavolara

Tavolara, s’induidu est unu tesoretto chi ballet milliones

Sa gestione de s’Àrea Marinat Proteta de Tavolara – Puntat Coa Caddu balet ultres 535 milliones de èuro

Sa sostenibilità ambientale est unu de sos trastos prus bàlidos de marketing territoriale. S’efetu Riservat generadu dae sa gestione de s’Àrea Marinat Proteta de Tavolara – Puntat Coa Caddu balet ultres 535 milliones de èuros. Sa gestione de sos “benes” marina e mare, sa valorizatzione de sas fainas turìsticas e de cussas ligadas a sa pisca at torradas a rùere dirìgidas in su territòriu in tèrmines de richesa. SOS datos apo istupadu durante su cunvegnu in sa contabilidade ambientale de s’Amp, aende·si acumpridu in sas dies apo cùrridu a s’aeroportu de Terranoa, ant allumadu sos rifletores in su balore ecològicu de sos benes naturales: unu milliardu de èuru est cuddu referidu a Tavolara – Puntat Coa Caddu.

Sa metade currispondet a sa richesa chi restat in su territòriu, a avantàgiu de sos operadores econòmicos. “Nche e unu raportu sòlidu cun su mundu de s’economia – ispiegat Augusto Navone, diretore de s’Amp – nois fungiamo comente a reguladore de sistema pro frunire performance de sostenibilità de sas cales s’avantàgiant sas impresas chi òperant in s’Àrea”. Sas operatziones de gestione de su territòriu, de valorizatzione de sas fainas turìsticas – balneatzione e diportismo – e de sas fainas ligadas a sa pisca professionale, subàcuea, isportiva e ricreativa, produent efetos dirìgidos e positivos in s’economia de su territòriu. SOS benefìtzios mùltiplos generados dae sos servìtzios ecosistemici tenent unu balore importante, calcolabile in moneda currente. Sa richesa prodùida dae s’Amp dirìgida dae Navone, a cherbeddos de un’èuru de finantziamentu pùblicu coberadu pro su funtzionamentu ordinàriu, oscilla tra 1.125 e 1.127 èuru.

Indicatori econòmicos pretzisas chi s’Àrea Marinat Amparada collit minuziosamente cada annu: finas dae su 2006 sos ufìtzios de s’ente realizant su pranu sotzio-econòmicu de sas fainas e unos àteros, numerosos istùdias dillindados in sos vàrios setores, chi andant de su cumpartu nàuticu a sa cernia, de sa pisca professionale o ricreativa a su turismu balneàriu. Datas chi, gràtzias fintzas a s’anàlisi de Francesca Visentin, ricercadora de sa sotziedade Eframe, ant delineadu su prospetu analìticu de sa contabilidade ambientale de s’Amp. Su documentu econòmicu, presentadu durante su cunvegnu dillindadu, e chi at riveladu su balore beru de su patrimoniu naturale de Tavolara, at atzisadu su pùblicu presente. Unu parterre assentadu dae amministradores de su territòriu, cussigeris regionales, numerosos sìndigos, tècnicos e gestores de sas unas àteras Àreas amparadas italianas, paris a sos operadores econòmicos de s’Amp gadduresu e a medas istudiantes.

“Sa resessida de s’eventu – contat Augusto Navone -, est misuràbile fintzas pro mèdiu de s’atentu ammustradu dae sos giòvanos presentas: siat sos istudiantes universitàrios chi cussos de sos istitutos superiores, ant ammustradu notèvole riellu a sas temàticas ligadas a sa cunservatzione e a sa valorizatzione econòmica de sa riserva nostra”. Sos istùdios giutos dae s’Amp dimustrant chi sa prena pertzetzione de s’efetu Riservat a banda de sa comunidade, cumprèndida comente a sa cumprensione de s’importu de s’amparu de s’ambiente, gènerat una majore atratzione turìstica. Fintzas custa, torra, quantificabile economicamente.

Rassegna Significante

About redatzione sardo

redatzione sardo
Redatzione chi s'òcupat de sas notizias in limba sarda in su portale. Cultura, eventos, tzìnemas, ispetàculu e teatru sunt sos argumentos tratados.

Controlla anche

tavolara

L’AMP di Tavolara conquista l’Oscar dell’Ecoturismo

Consegnato a Milano da Federparchi e Legambiente l’Oscar dell’Ecoturismo per il grande valore divulgativo del …

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *