Home / Articoli / Altro / Cunferèntzia de Clima e de s’incuinamentu in Sardigna
Unica Radio App

Cunferèntzia de Clima e de s’incuinamentu in Sardigna

Sos càmbios climàticos bidos dae Sardigna in sa Cunferèntzia dedicada a su Clima e de s’incuinamentu e s’ambiente in Sardigna

Sa Sardigna, mescamente dae sos annos ‘60 de su sèculu coladu, at dipesu e dipendet meda dae custa ecònomia liniare de estratzione de cunsumu de sos cumbustìbiles fòssiles. In sa Cunferèntzia dedicada a su Clima e de s’incuinamentu e s’ambiente in Sardigna si chistionat de oe, de su chi abbarant sunt sas àreas incuinadas sas prus mannas de s’istadu Italianu (445 mìgia de ètaras, cando chi in Campània bi nd’at 345 mìgia de ètaras), disocupatzione, misèrias sotziales e crititzidades sanitàrias.

S’Istitutu Superiore de Sanidade, in 44 SIN (Sitos de Interessu Natzionale pro sa bonìfica) at registradu 10 mìgia de mortes pro totu sas càusas e 4 mìgia pro totu sos tumores in prus, cunforma a sos riferimentos regionales. Sos datos relativos a sos SIN sardos cunfirmant s’arriscu sanitàriu mannu a beru chi b’at: 1 sardu cada 3 istat in unu situ contaminadu (contra a una mèdia italiana de 1 cada 6).

Sos eventos estremos in Cabuterra, Terranoa e Baronia ammustrant comente sos càmbios climàticos, sa tzimentificatzione de sas tzidades e s’abbandonu de sos sartos giughent a sa derruta idrogeològica de su territòriu.  Ma custa ecònomia a batidu finas richesa. In Sardigna, comente in su mundu, sunt crèschidas sas disegualidades: richesa pro pagos e poberesa pro medas.

Su 10% de s’umanidade est mere de su 90% de sa richesa finantziària totale. Sos capitales finantziàrios mannos internatzionales chi ispèculant subra de su petròliu, subra de sos derivados e de sos resìduos, sighint a distrùere sos ecosistemas, sas connoschèntzias traditzionales de sas fèminas e de sos òmines, sas limbas e sas culturas de su Logu, pro alimentare diseconòmias e avilire  populatziones intreas in sa parte sotziale, econòmica e de sa salude. 

Sos Sardos sunt vìtimas de custas disegualidades. Leamus sa croba enèrgia-finàntzia in Sardigna: cun unu surplus de su 46% in sa produtzione de enèrgia elètrica chi benit esportadu a foras de s’ìsula, nois la pagamus su 30% in prus pro more de sos privilègios e de sos intzentivos de sos operadores de s’energia (Sarlux, Enel, Ottana Energia, Fiume Santo) e de sos chi ispèculantt subra de s’energia dae fontes rinnovàbiles. 

Listen Unica Radio on Spotify

About redatzione sardo

redatzione sardo
Redatzione chi s'òcupat de sas notizias in limba sarda in su portale. Cultura, eventos, tzìnemas, ispetàculu e teatru sunt sos argumentos tratados.

Controlla anche

Elva Lutza e Ester Formosa in concerto al teatro Alkestis

Venerdì 3 maggio ore 21.00 presso il Teatro Alkestis in via Loru 31 a Cagliari …

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.